Quan la mare ha arribat a casa, jo ja havia arribat de l´escola... he anat corrents a rebre-la amb les joguines que m´havia endut de l´escola. Li he ensenyat, però abans que pogués dir res, ja l´he avisada que demà les tornaria. És que no és la primera vegada que me´n duc joguines sense permís, i que la mare em diu que no puc fer-ho.

Després de dinar, cada dia vaig a dormir una estoneta, però hi ha dies que prefereixo jugar, aleshores com que em fa por que la mare o els meus germans em renyin, em poso a prop del llit de cara la porta, i quan els sento baixar, corro de pressa al llit i em faig la dormida. La mare, no sé com, ho sap tot, mira que jo en sé d´enganyar, però ella gairebé sempre em descobreix. Ja m´ha dit moltes vegades que no l´enganyi, que és millor que li digui si no tinc són, però...

A la tarda, m´he dutxat i m´he posat la roba de capoeira. Avui ens hi duia l´Ailton. La mare ha dit que podíem agafar un paquet de galetes i repartir-lo, i el Marcelo i jo ens estàvem barallant al rebost per agafar-les. Aleshores l´Ailton, ha dit que ja les agafava ell i jo li he dit que no, que ell no em manava!. Quina malasort, la mare acabava d´entrar a la cuina i ho ha sentit. M´ha dit que l´Ailton sempre ens duia a l´escola, al ballet, jugava amb nosaltres i ens cuidava, i que jo no li podia dir això... i m´ha dit que avui l´Ailton no em duria a la capoeira. I m´he quedat a casa jugant.

Encara, però, no us he explicat què havia fet a la tarda, mentre representa que estava fent la migdiada... 

Bé, la qüestió és que mentre els meus germans eren a la capoeira, li he demanat a la mare si em podia donar un bastonet per netejar-me les orelles, que em feien mal. Ella m´ha dit que ja me les netejava ella, que era perillós fer-me mal amb el bastonet. I no m´ha quedat més remei que dir-li que el volia per treure´m un paperet que m´havia posat a la tarda. Imagineu-vos la cara que ha posat. Ha encés el llum de l´escriptori, m´ha posat el cap a la falda per veure el paperet, i ha intentat treure-me´l amb unes pinzes. No era un paperet, era un paper, i estava ben enfonsat i amb sang, perquè he estat una bona estona burxant. M´ha explicat preguntat que per què me l´havia posat, i m´he quedat ben callada, aleshores m´ha dit que em podia haver fet molt mal, que hem tingut sort de poder-lo treure amb les pinzes i m´ha preguntat que si e faltava un "parafuso"... jo tinc "parafusos"?

Carona de bona nena

Després d´un any i mig, he decidit que es mereix un blog. Vés a saber, segur que ens farem un tip de riure... sinó ara d´aquí un temps.